EN FRANCAIS
Vous rencontrez des panneaux touristiques installés dans Marquixanes : vous pouvez les parcourir ci-dessous
PANNEAUX D ACCEUIL DE DECOUVERTE EN FRANCAIS 6 PETITS PANNEAUX DE DECOUVERTE EN FRANCAIS
EN ANGLAIS …In preparation please excuse us
EN CATALAN
MARQUEIXANES, UN VILATGE MEDIEVAL (rètol d’entrada)
L’EVOLUCIÓ FINS AVUI
UN EMPLAÇAMENT ESTRATÈGIC ANCESTRAL, AL CONFLENT
Marqueixanes és un vilatge que cal descobrir. Des de l’Edat Antiga, està situat a proximitat de la via confluentana, que va d’Elna fins a la Cerdanya. El vilatge es troba sobre un esperó rocós, al cor d’una basta i fèrtil plana al·luvial de la Tet, envoltat de turons de vegetació mediterrània.
L’any 1007 apareix el primer esment de Marqueixanes: Un tal Miron fa donació a l’Abadia de Sant Martí del Canigó d’una vinya i 2 peces de terra situades a la «Coma», territori de Marqueixanes.
Fins a la Revolució Francesa, Marqueixanes dependrà de l’Abadia de Sant Martí del Canigó.
A L’EDAT MITJANA, EL VILATGE NEIX I CREIX AL VOLTANT D’UNA CELLERA
Al s. XII, el rei Alfons el Cast acorda a l’Abadia de Sant Martí del Canigó un privilegi que li permet la construcció d’un recinte fortificat per mor de protegir les collites emmagatzemades a la cellera, conjunt de cellers en un espai sagrat de 30 passes al voltant de l’església.
L’any 1245, Jaume el Conqueridor acorda un nou permís a l’Abadia de Sant Martí del Canigó per a protegir les fronteres amb el reialme de França, a Sant Lluís. Aquestes noves muralles van ser enderrocades l’any 1347 i posteriorment reconstruïdes, per a castigar el vilatge, que s’havia posicionat a favor del rei Jaume III de Mallorca.
Descobrim així els vestigis de tres rangs de fortificacions que han protegit, successivament, els desenvolupaments concèntrics del vilatge al voltant de la cellera, remarcablement conservada.
Els ramats de moltons en transhumància travessaven el vilatge d’Est a Oest, seguint el camí ral, camí reial amb peatges. El passat ramader del vilatge es pot percebre en l’arquitectura, amb antigues granges construïdes amb cairons de terra cuita.
Al s. XVII, el vilatge creix amb dos nous barris de caràcter burgès, amb portals d’entrada coronats amb arcades de pedra tallada. Al cim del vilatge, al mateix s. XVII, es reconstruí l’església seguint els preceptes de la Contrareforma. El conjunt de nou retaules barrocs compta amb la classificació Monuments historiques.
Durant la visita, es poden descobrir forns de pa, pedres gravades i la font, originària de 1663 i encara utilitzada pels habitants.
1. Carretera nacional davant l’antiga estació
4. Porta d’entrada a l’espai fortificat
3. Altar dedicat a Santa Eulàlia i a Santa Júlia
5. Font restaurada l’any 2012
MARQUEIXANES, UN VILATGE MEDIEVAL
El carrer del Pallaret Patrimoni vernacle
EL RENTADOR DE LA FONT SERIA IMPLANTAT EN L’ANTIGA VIA DE CIRCULACIÓ EL CAMÍ RAL
La font, generosa tot l’any i captada des de 1663, fou durant molt temps el punt d’aigua del vilatge. A partir de 1932, una bomba proveïa d’aigua corrent totes les llars, evitant així ,molts desplaçaments. Estava coberta per aquest conjunt arquitectònic situat sobre la font que ha esdevingut un mirador. Aquest conjunt està inscrit en la memòria col·lectiva del vilatge.
Durant molts anys, la roba es rentava amb una simple planxa de fusta, a cel obert, prop d’un punt d’aigua. Els vilatans torbaven aleshores una aigua contaminada per sabons, brutícia i el pas d’animals. El còlera i la verola foren devastadors al s. XIX. Per mor de contenir les epidèmies, l’Assemblea Legislativa votà, l’any 1851, la construcció de rentadors o safaretjos.
Podem imaginar, en aquest mateix indret, els ramats de moltons de Marqueixanes, o de molts d’altres en transhumància que prenien aquest camí d’est cap a l’oest, aturant-se a centenars per beure una aigua ben necessària per a prosseguir llur camí.
ACCÉS AL VILATGE I ALS HORTS IRRIGATS PER LES ESCALES
No gaire lluny de la font hi havia escales on es poden imaginar els nombrosos passatges per accedir a l’aigua, al rentador i als horts de la zona irrigada pels canals que rajaven tot al llarg dels darrers murs del tercer rang de fortificacions.
Les antigues escales d’accés al carrer del Palleret cap a l’església
El carrer del Palleret a inicis del s. XX
Volta de captació d’aigües de la font sota el camí ral
MARQUEIXANES, UN VILATGE MEDIEVAL
LA CELLERA DES DEL SEGLE XII
LA CELLERA, un mot català
El mot cellera és emprat des del s. XI per designar el barri que envolta l’església als vilatges rossellonesos. Aquest espai, d’una amplada de 30 passes està constituït per un grup de magatzems on es guarden les collites. Aquests cellers, sovint s’han aixecat sobre el cementiri contigu a l’església.
LA CELLERA DE MARQUEIXANES
El cas de Marqueixanes il·lustra aquesta llarga permanència de la Cellera, on l’emmagatzematge de collites s’ha mantingut des de l’Edat Mitjana fins al s. XIX.
La Cellera de Marqueixanes ja és mencionada l’any 1176, en un text que revela que l’Abadia de Sant Martí del Canigó, senyor principal del vilatge, posseeix un celler més gran que els altres. És per això que és obligat a cedir certs avantatges al senyor feudal d’Eus: un mas, drets sobre els molins i també dos cellers, un dels quals de la mateixa mida que el de l’Abadia.
A inicis del s. XX es van destruir els dos contraforts de la porta d’entrada a l’espai fortificat, coronada amb un matacà (en francès se l’anomena «à bretèche»), per tal de permetre l’accés a carros més amples.
4. Porta d’entrada a l’espai fortificat
Camí de ronda sobre les fortificacions, visible a l’interior d’una casa.
MARQUEIXANES, UN VILATGE MEDIEVAL
Patrimoni religiós – patrimoni civil
LA PORTA D’ACCÉS A L’ESGLÉSIA
Des d’aquesta porta, oberta al s. XVII per accedir a la nova església, us fem descobrir la història de Marqueixanes:
Per aquesta porta apreciareu, a la dreta la portalada d’entrada a l’església i, als seus peus, els fonaments que podrien datar de l’època romana.
Per aquesta porta creueu dos rangs de fortificacions juxtaposades, l’un possiblement construït al s. XII i l’altre, l’exterior, atestat al s. XIII.
Per aquesta porta podeu distingir el campanar de 22 m d’altura i la data de construcció de 1611. Per sobre d’aquesta inscripció apareix l’inici de la volta de l’antiga església romànica.
(sou aquí)
En aquest plànol 3D veieu l’església actual, del s. XVII. En color rosa, el primer rang de fortificacions envoltant una església romànica i en color blau, el segon rang de fortificacions protegint l’espai fortificat.
Darrere l’església apareix un bocí d’aquest primer rang de fortificacions
Part alta del campanar de l’església de Santa Eulàlia
MARQUEIXANES, UN VILATGE MEDIEVAL
Patrimoni religiós
L’església del s. XVII
Dedicada a les santes patrones de la diòcesi d’Elna, Santa Eulàlia i Santa Júlia, màrtirs espanyoles de Mèrida al s. IV dC. L’esgésia de Marqueixanes pertanyia a la diòcesi i el vilatge a l’abadia de Sant Martí del Canigó fins al 1783.
Fou reconstruïda al s. XVII (1646 al llindar de la porta de la sagristia) al mateix emplaçament d’una primitiva església romànica, de la qual en guarda l’orientació (l’altar situat a l’est) en detriment d’alguns cellers i d’una part de la muralla.
Arquitectura
És una obra típica de la contrareforma en terres catalanes:
La gran nau rectangular és coberta per una volta en berceau en plein cintre (forma única a la diòcesi d’Elna-Perpinyà) i flanquejada per 8 capelles laterals.
Un magnífic conjunt de nou retaules de fusta daurada i pintat permet resseguir l’evolució del mateix retaule entre els segles XVII i XIX. El taller Sunyer i Thierry «mestre d’Espirà» participaren en la realització dels retaules de diverses capelles.
El retaule mestre de l’altar fou esculpit l’any 1692 per Fancesc Negre, de Perpinyà, i daurat l’any 1698 per J. Escriba.
Pica d’aigua beneïda reutilitzant un element medieval.
Suplici de Santa Eulàlia esculpit al frontal de l’altar mestre
Altar mestre, les estàtues de Santa Eulàlia i Santa Júlia
(emplaçament: Carrer de la Mare de Déu)
MARQUEIXANES, UN VILATGE MEDIEVAL
Patrimoni civil
Amb el Tractat dels Pirineus de 1659, els antics comtats nord-catalans són integrats al reialme de França. Després de nombrosos anys d’inestabilitat pels conflictes fronterers, el període que segueix és força més propici a l’expansió del vilatge.
L’Expansió del vilatge
La construcció del s. XVII, de la qual es poden trobar dates inscrites als portals d’entrada de nombrosos immobles, testimonia una important activitat constructora durant aquest segle i una remodelació de l’habitatge més burgès.
El campanar és construït cap al 1611, l’esgésia 35 anys després, a partir de 1646. La decoració interior de l’església comença a finals del s. XVII.
El paviment de les cases del carrer de la Mare de Déu es realitza durant la primera meitat del s. XVII.
El carrer dels Cardaires s’obre l’any 1660.
Les cases burgeses d’aquests carrers es caracteritzen per comptar amb portes coronades amb arcades de pedra tallada.
Verge del s. XIV al seu niu del carrer de la Mare de Déu
Porta del carrer dels Cardaires (s. XVII)
MARQUEIXANES, UN VILATGE MEDIEVAL
Patrimoni civil, patrimoni vernacular
L’EXTENSIÓ DELS SEGLES XIX I XX
A partir del s. XVIII l’expansió del vilatge s’obre vers el sud i vers Prada.
Després del barri del s. XVII, dos edificis importants neixen cap al 1725 : la Casa Mas, família de la qual un avi s’havia ennoblit el 1685, i una casa esdevinguda una important masia.
Entre la Casa de la Vila i la Plaça Sant Pons, un conjunt de nombroses granges testimonien el passat pastoral del vilatge. Estan caracteritzades per una porta ampla envoltada de cairons de terra cuita i una obertura superior per introduir les bales de palla emmagatzemades al pis superior.
L’any 1880 es construí un conjunt Ajuntament-Escola a l’indret d’un cementeri traslladat l’any 1864, amb una classe per a les nines i una classe per als nins.
L’any 1951 s’erigí un monument als morts de l’arquitecte Mas-Chancel, originari de Marqueixanes.
Davant del monument als morts, el canal de rec més antic de Marqueixanes es troba actualment recobert. Es divideix en dos ramals que envolten els darrers murs de fortificacions del s. XIV per a irrigar els horts a l’oest del vilatge. Posteriorment, algunes cases es construiran sobre aquest canal.
Les dues portes d’accés d’una granja, envoltades de cairons de terra cuita.
La casa Mas, d’inicis del s. XVIII
L’actual Casa de la Vila, en la qual el pis de baix acollia dues classes, una per a les nines i una per als nins. Només es conserva la porta de la dreta, actual entrada a l’ajuntament.
– Casa construïda sobre el canal de rec al peu de les fortificacions.